SENTIM COM PENSEM

La teràpia racional I emocional conductual (TREC) parteix de la premissa de l'epítet (segle I DC) que "no són els esdeveniments que ens pertorbin, sinó la nostra interpretació d'ells". És a dir, la nostra pertorbació emocional es deu principalment als nostres pensaments, actituds, creences del que ens està succeint al nostre voltant.

Anem a il·lustrar-ho amb un exemple. Imaginem que disparen tres vicepresidents de la mateixa edat, gènere i estat de la mateixa empresa. La primera està en un estat de profunda depressió i slobfor scoffabout tots. El segon és molt colèric i volent venjança. Mentre que el tercer tot i ser trist i decebut està ansiós per fer les coses. Què depèn de cada un d'ells recórrer d'una manera diferent al mateix fet? De la seva interpretació del que va succeir.

Así, el primero probablemente estará pensando “yo sin esta empresa no soy nada, nunca encontraré otra igual, es terrible lo que me ha sucedido” lo que le llevará a sentirse deprimido y sin ganas de hacer nada más que lamentarse y victimizarse por lo ocurrido. Esa situación le llevará a un pozo sin salida. El segundo, en su estado colérico estará diciéndose a sí mismo “Es injusto lo que han hecho conmigo, no lo soporto, no tienen ningún derecho en hacerlo, son despreciables y merecen lo peor”. Este estado le llevara a mostrarse agresivo, a tener más conflictos y probablemente una úlcera de estómago. Mientras el tercero que se siente triste y decepcionado, le pasaría por la cabeza “Es triste lo que me ha pasado y no me gusta pero no es el fin del mundo, además puedo aprovechar el tiempo ahora para hacer aquellas cosas que me gusten”. Esta actitud le llevará seguramente a estar más activo y buscar nuevas alternativas.

Per tant, l'objectiu de TREC és ajudar a la gent a trobar noves idees alternatives i més constructives que ajudin a la persona a sentir-se millor, a ser millors i a assolir els seus objectius i metes personals.

L'ABC DE LES EMOCIONS

La TREC resumeix sota les sigles ABC com les persones ens pertorbem innecessàriament:

A – Esdeveniment Activador o Adversitat. Es tracta de qualsevol obstacle, frustració, situació que ha succeït abans que la persona se senti pertorbada. Per exemple, “he comès un error important”.

B – Creences Irracionals. Correspon a aquells pensaments que he tingut i que m'han causat l'alteració emocional. Normalment són pensaments irracionals, és a dir, exigents, rígids, catastrofistes i alarmants. Per exemple, davant l'error he pensat que “sóc un inútil, no serveixo per a res, sóc un complet desastre, que no deuria en absolut cometre tal error”.

C- Conseqüència emocional i conductual. Son les emocions insanes i comportaments destructius i autoderrotistas que he tingut. Per exemple, “davant tal pensament de sóc un inútil i que no valc res per cometre un error m'he sentit deprimit i enrabiat, i m'he anat a la nevera a menjar compulsivament”.

Resumen

• A- Esdeveniment Activador o Adversitat “he comès un error important”.
• B- Creences Irracionals “sóc un inútil, no serveixo per a res, sóc un complet desastre, que no deuria en absolut cometre tal error”.
• C- Conseqüència emocional i conductual “em sentit deprimit i enrabiat i m'he anat a la nevera a menjar compulsivament”.

EL CANVI DE PENSAMENT

L'objectiu de la TREC consisteix a ajudar les persones a aconseguir pensaments més racionals i constructius respecte als esdeveniments.

Un mètode essencial que utilitza és la Disputar els pensaments irracionals (D) mitjançant el mètode científic d'anàlisi racional. Consisteix a fer-se una sèrie de preguntes que permetin a la persona reflexionar sobre els seus pensaments i posar-los en dubte.

Per exemple, en la situació anterior la persona podria qüestionar-se “És realista pensar que sóc un complet inútil, un desastre i que no valc res pel fet d'haver comès un error? Sempre actuo d'una manera equivocada i en tots els aspectes?” “On està escrit que no pugui fallar en això? Hi ha alguna llei que ho prohibeixi?”

Fent-se preguntes d'aquest estil, la persona podrà reflexionar sobre els seus pensaments i trobar pensaments racionals alternatius (E) que l'ajudin, com per exemple “És veritat, que hagi comès un error no em converteix en un complet inútil sinó en ésser humà fal·lible que s'equivoca”; “No hi ha cap llei que em prohibeixi equivocar-me, de fet, aquesta estúpida idea és al meu cap que me la imposo jo”.

Probablement, aquests nous pensaments faran a la persona sentir-se trista i molesta per l'error però no deprimida ni enrabiada. En sentir-se millor segurament actuarà d'una altra manera com veure en què s'ha equivocat i aprendre de l'error, i no necessitarà menjar compulsivament. Evidentment, per a aconseguir aquest canvi de pensament d'una manera profunda i duradora un haurà de treballar i practicar amb tenacitat fins a aconseguir aconseguir-ho. No hi ha canvi que sigui fàcil i màgic.