adicción al sexo

Addiccions

Actualment els tractaments psicoterapèutics estan molt avançats i si un addicte realment vol curar i demana ajuda per a això, és gairebé segur que ho aconseguirà seguint un procés de psicoteràpia i una ajuda familiar ben orientada.

El principal obstacle és generalment la manca de consciència de la malaltia del problema de l'addicció, per la qual cosa és important treballar la motivació per al canvi i la sensibilització de la malaltia. El primer pas de la consciència de la malaltia és reconèixer que tinc problemes per controlar el consum, i el segon pas és reconèixer que tinc dificultats personals i que aquests influeixen en els meus sentiments negatius i la meva incapacitat per portar una vida autònoma. Aquesta consciència no arribarà a la consciència de l'addicte si no realitzem una feina amb els facilitadors (familiars, amics, metges, etc...) per deixar de resoldre els problemes, pagant-los els deutes, alimentar-los, vestir-se, i finalment mantenir-lo. Només quan el pacient es veu obligat a defensar-se per si mateix i veure que és incapaç estarà obligat a demanar ajuda real. Una cosa que li impedeixen si ho fem tot i donar-li diners.

Una vegada la persona decideix posar-se en tractament ens centrarem en tres objectius principals o fases:

0º) Fase zero: Desintoxicació.

1o) Primera fase: Protegir-se per prevenir la recaiguda, de manera que la persona no caigui en un comportament addictiu. Gestió d'habilitats.

2n) Fase segona: Teràpia per a curar les seves dificultats de personalitat o de malaltia mental.

0º) Fase zero: DESINTOXICACIÓ

L'abandonament de substàncies d'abús comporta una síndrome d'abstinència, especialment en les benzodiazepines, l'alcohol i els opiats. La desintoxicació es pot fer amb l'outpacientment o en els hospitals (UDH: unitats de desintoxicació). Dins dels hospitals, la desintoxicació clàssica tindrà aproximadament 7 a 10 dies, encara que també hi ha de desintoxicació curt i ultra-curt. L'Hospital de desintoxicació pot requerir la col·laboració de cures intensives o serveis d'anestèsia, i sol fer-se a través de la intubació i el control de la via aèria. La inducció bruta de síndrome d'abstinència per un antagonista opiat és causada, mentre que els fàrmacs d'alta sedació s'utilitzen. El subjecte està monitoritzat contínuament per evitar efectes secundaris al procediment i els efectes aguts de la síndrome d'abstinència. Aquest tipus de desintoxicació es pot fer en 24 o 48 hores. L'elecció del tipus de desintoxicació dependrà dels objectius que es marquen entre l'addicte i l'equip que el tracta i la viabilitat de la mateixa. No s'ha d'oblidar si el pacient només té dependència d'Heroina o una altra substància, en aquest cas s'ha de desdetoxificar de tots ells.

En l'ambulatòria el pacient realitza la desintoxicació a la seva casa una vegada que el metge li ha proporcionat els fàrmacs per a superar la síndrome d'abstinència d'opiacis quan el pacient deixa de consumir-los.

El tractament d'abstinència a l'alcohol es realitza amb benzodiazepines amb dosis calculades segons la quantitat diària consumida pel pacient i depenent de si hi ha forta abstinència matutina o no. Sol durar de 5 a 7 dies, i s'afegeixen 100 mg/dia de tiamina.

Com la desintoxicació és un pas senzill en el procés d'abandonament de la substància, se sol demanar a un centre de drogues (CASD) quan es fa a nivell hospitalari. Un cop desdetoxificat, el tractament mateix comença.

1r) Primera fase: PREVENIR RECAIGUDES

Aprendre a desassociar senyals associats al consum és la part més important en l'inici de la fase de tractament d'un pacient addicte. En absolut ajudaria cap estratègia psicoterapeutica si el pacient està recreant-se en el consum de drogues o vida addicta. El tallar aquestes associacions i recreacions en el tòxic i en el seu consum ajuda a disminuir el craving tan intens que solen tenir aquests pacients durant els primers dies i setmanes d'abstinència. Per això, identificar desencadenants (triggers) ambientals, cognitius, afectius i conductuals del seu consum, ex associacions i records és una de les primeres tasques terapèutiques.

Protegir-se, mitjançant tècniques de Control d' Estímuls, de tot tipus de senyals o triggers associats amb la conducta addictiva. Acompanyar de Reestructuració Cognitiva que ajudi a fugir dels pensaments, associacions i records que porten i acompanyen el craving, així com per facilitar les progressives renúncies que ha de fer i que tant li costarà fer.

  1. a)PROTEGIR-SE DE SENYALS DE DROGA DESENCADENANTS DE CRAVING I EL SEU MANEIG EN CAS DE PERILL.

Aprendre a desassociar senyals associats al consum és la part més important en l'inici de la fase de tractament d'un pacient addicte. En absolut ajudaria cap estratègia psicoterapeutica si el pacient està recreant-se en el consum de drogues o vida addicta. El tallar aquestes associacions i recreacions en el tòxic i en el seu consum ajuda a disminuir el craving tan intens que solen tenir aquests pacients durant els primers dies i setmanes d'abstinència. Per això, identificar desencadenants (triggers) ambientals, cognitius, afectius i conductuals del seu consum, ex associacions i records és una de les primeres tasques terapèutiques.

Protegir-se, mitjançant tècniques de Control d' Estímuls, de tot tipus de senyals o triggers associats amb la conducta addictiva. Acompanyar de Reestructuració Cognitiva que ajudi a fugir dels pensaments, associacions i records que porten i acompanyen el craving, així com per facilitar les renúncies i canvi d' estil de vida.

mitjançant tècniques de Control d'Estímuls, de tota mena de senyals o triggers associats amb la conducta addictiva. Acompanyar de Reestructuració Cognitiva que ajudi a fugir dels pensaments, associacions i records que porten i acompanyen al craving, així com per a facilitar les renúncies i canvi d'estil de vida.

Protecció a Alt nivell: Tallar pensaments, recreacions i records del passat. No parlar de droga ni batalletes ni parlar en argot. No música, roba, gestos, pel·lícules, anuncis, ni objectes associats: azucar, farina, culleres, paper d'alumini, no fumar sense filtre ni tabac de liar, lavabos públics (no passar el dit), tabac de liar, mirar ampolles o màquines escurabutxaques, no anar a comprar amb fam, CDs de música, targetes, cartes, bitllets, taules de cristall, espejitos, imatges o anuncis en què surtin tòxics, no beure aigua en got de tub amb glaçons, DNI, creus de farmàcies, etc…

Utilitzem una combinació dels protocols de prevenció de recaigudes de Marlatt i Gordon (1985) per a addictes, i de Eckman (2005) per a duals, basada principalment en:

  • Identificació de situacions d'alt risc generals i particulars per al pacient, tant emocionals com situacionals.
  • Desenvolupar estratègies alternatives d'afrontament davant el craving. Aprendre a demanar ajuda (“donar-se suport”). Aprendre a desassociar senyals de droga (azucar, paper de plata, lavabos, argot, batallitas, etc…)
  • Maneig de caigudes i recaigudes. Reestructuració cognitiva davant la possible caiguda a fi d'evitar el perillós efecte de violació de l'abstinència (efecte EVA), així com per a evitar la consumació de la recaiguda.
  • Desenvolupar un canvi d'estil de vida.
  • Replantejament de metes i decisions a curt, mitjà i llarg termini.
  • Ajudar a veure la importància i desenvolupament de nous entreteniments i activitats positives (Possitive addictions, Glasser, 1974), maneres no acte-derrotantes que resultin acte-gratificants i satisfactòries a la persona i li serveixin per a distreure's.
  • Conductes alternatives al consum (Hunt i Azrin, 1973).
  • Assaig cognitiu-conductual sobre l'afrontament de situacions de risc, com trobar-se amb amics o coneguts tòxics, haver de rebutjar alcohol o situacions de risc.
  • “Planejar com seria la teva recaiguda”. Identificació dels teus punts febles. Concepte de Recaiguda de comportaments.
  • Identificar “tilines”, és a dir presència d'estats emocionals negatius i aproximacions a senyals de droga, que estic minimitzant.
  • Recol·lectar facilitadors (familiars o amics) que ajudin i facin companyia. Buscar suport social. Voluntariats, etc…
  • Administració de temps lliure i oci.
  • Reorganitzar ambients habituals (neteja de casa, treball, i reordenar-les o redecorarlas) de cara a desassociar el passat de consum en aquest lloc i reduir situacions de craving.
  1. b)ENTRENAMENT EN HABILITATS:

Replantejar metes i objectius a curt, mitjà i llarg termini. Llista d'avantatges desavantatges del consum.

Recol·lectar persones instruïdes (familiars o amics) que ajudin i facin companyia. Buscar 2) Suport social. Anar acompanyat. Tutor de seguretat i de diners.

  • Canvi d'Estil de vida més saludable (posar-se barreres).
  • Desenvolupament de 3) Noves Activitats alternatives a la manera de vida addicte, maneres no acte-derrotantes que resultin acte-gratificants i satisfactoris a la persona i li serveixin per a disposar d'un Horari setmanal saludable i protegit. Administració de temps. Voluntariats, entreteniments, aficions, etc…
  • Desenvolupar conductes de 4) Afrontament davant el craving. Distreure's: rentar els plats, anar a comprar, prendre un cafè, dormir, cónsola, pintar o dibuixar, TV, posar cassette de relaxació i respiració, estrènyer els punys o altres conductes tapadores. Cridar a algú: aprendre a demanar ajuda (“donar-se suport”). Targeta amb estratègies d'afrontament (cridar per tf, dutxa, motius per a no consumir: pensar com de mal et sentiràs després, pensar com estaves abans, la qual cosa perdràs, foto del teu fill o de la teva mare). Si tinc set, beure molta coca-cola, aigua o vichy i sadollar-me.
  • Assaig cognitiu-conductual sobre el 5) Afrontament de Situacions de Risc, com trobar-se amb amics, coneguts tòxics o persones que embenin tòxics, haver de rebutjar alcohol i altres situacions de risc. Role-*play HH.SS. Exemples de situacions de risc en les quals vaig resoldre sense consumir.

2n) Segona fase: La PSICOTERÀPIA

Les escoles de psicoteràpia solen concebre la conducta addictiva com una estratègia d'afrontament disfuncional que impedeix a la persona afrontar d'una forma adaptativa les situacions conflictives de la vida i tolerar el malestar produït per elles. Això seria degut a com aquesta “viu” o interpreta aquests conflictes i/o situacions quotidians (socials, familiars, personals, laborals, etc..). El problema de la persona addicta no seria tant la conducta addictiva en si, sinó el sistema de creences nuclears i pensaments irracionals que presenta a l'hora d'enfrontar-se a una situació de conflicte, i que li porten a sobre-alterar-se emocionalment i buscar en la conducta addictiva una manera d'evitar o calmar el seu malestar. Es tractaria de realitzar una teràpia per a resoldre els problemes d'alteració emocional comentats en l'apartat d'etiologia.

Tractarem de fomentar la conscienciació i responsabilització del pacient sobre els seus sentiments negatius, comportaments autoderrotistas, i en última instància sobre la modificació del consum i dels hàbits associats. Els tipus de psicoteràpia que millor funcionen per a pacients addictes són les de tipus Cognitiu Conductual, com per exemple la Teràpia Racional Emotiva Conductual elaborada pel Dr. Albert Ellis.

En la Fase de Psicoteràpia en quan es treballen psicològicament les dificultats personals comentades en els apartats de Personalitat Addictiva, Patrons d'Addicció i Motors de Conducta i de Consum, i que són la causa veritable de basi en qualsevol problema d'addicció.

Contacti amb nosaltres

    Especialitat clínica:

    PsicologiaSexologiaTeràpia de parellaMedicinaTeràpia grupalTeràpia Online

    Formació Professional:

    Postgrau/MàsterInfant/JuvenilCurs intensiuCertificatsCursos onlineSupervisions

    Para confirmar que no eres un robot, escribe este código a continuación: captcha