Parafílias

Les parafilias impliquen l'excitació sexual davant objectes, situacions i/o destinataris atípics (p. ex., nens, cadàvers, animals). No obstant això, algunes pràctiques sexuals que semblen inusuals a altres persones o a algun personal sanitari no constitueixen un trastorn parafílico simplement perquè són inusuals. Les persones poden tenir interessos parafílicos sense complir els criteris per a un trastorn parafílico.

Els patrons d'excitació sexual no convencionals en les parafilias es consideren trastorns patològics només quan ambdues de les següents característiques apliquen:

• Són intensos i persistents.
• Provoquen una angoixa o una deterioració significativa en les àrees social, laboral o d'altres àrees importants de funcionalitat, o danyen o tenen el potencial de danyar a uns altres (p. ex., nens, adults sense consentiment)

Les persones amb un trastorn parafílico poden tenir una alteració en la capacitat de sentir afecte i de mantenir una intimitat emocional sexual recíproca amb la seva parella. També pot haver-hi alteracions d'altres aspectes de l'ajust personal i emocional.

El patró de l'excitació eròtica sol estar ben desenvolupat abans de la pubertat. Almenys hi ha 3 procediments implicats:

• L'ansietat o un trauma emocional precoç interfereixen amb el desenvolupament psicosexual normal.
• El patró estàndard d'excitació és reemplaçat per un altre, a vegades a través d'una exposició precoç a una experiència amb una clara càrrega sexual que reforça l'experiència de plaer sexual de la persona.
• El patró d'excitació sexual sovint adquireix elements simbòlics i de condicionament (p. ex., un fetitxe simbolitza l'objecte d'excitació, però també pot haver estat triat perquè es va associar accidentalment amb la curiositat, el desig i l'excitació).

Existeix controvèrsia sobre si el desenvolupament de totes les parafilias és conseqüència d'aquests processos psicodinámicos, i en algunes parafilias es troben signes d'una alteració del funcionament cerebral i l'anatomia funcional (p. ex., en la pedofília).

En la majoria de les cultures, les parafilias són bastant més freqüents entre els homes. És possible que existeixin raons biològiques per a aquesta distribució desigual, però no es coneixen bé.

S'han descrit desenes de parafilias, però la majoria són poc freqüents o estranyes. Les més freqüents són:

• Pedofilia: es caracteritza per fantasies, impulsos o conductes sexualment excitants, intenses i recurrents que involucri a nens, adolescents prepúberes o joves menors d'edat.
• Voyeurisme: consisteix a aconseguir l'excitació sexual observant a persones nues, sense roba o que participen en una activitat sexual sense el consentiment de l'altra persona.
• Travestisme: implica una excitació sexual recurrent i intensa a partir de l'ús de peces del sexe oposat, que pot manifestar-se com a fantasies, impulsos o comportaments.
• Exhibicionisme: es caracteritza per aconseguir l'excitació sexual a través de l'exposició dels genitals, habitualment davant un estrany que està desprevingut. També pot ser tenir un desig potent de ser observat pels altres durant l'activitat sexual. Implica actuar sense el consentiment de l'altra persona.
• Masoquisme sexual: és la participació en una activitat en el qual el subjecte és humiliat, colpejat i lligat o és objecte d'alguna mena d'abús per a experimentar excitació sexual.
• Sadisme sexual: consisteix a infligir un sofriment físic o psicològic (humiliació o terror) en una altra persona per a estimular l'excitació sexual i l'orgasme.

Disforia de gènere

La disforia de gènere es manifesta de diverses maneres. Però per al diagnòstic de la disforia de gènere, els criteris del DSM-5 requereixen la presència de:

• Incongruència marcada entre el sexe de naixement i la identitat de gènere que un sent (identificació amb el sexe oposat) que ha estat present durant ≥ 6 mesos
• Malestar clínicament significatiu o deterioració funcional que resulta d'aquesta incongruència

A més de les característiques requerides, els adolescents i els adults han de presentar ≥ 1 dels següents:

• Un fort desig de no posseir els seus trets sexuals primaris i/o secundaris (o en el cas dels adolescents, prevenir el seu desenvolupament)
• Un fort desig de les característiques sexuals primàries i/o secundàries que corresponen al gènere amb què s'identifiquen
• Un fort desig de pertànyer al sexe oposat (o a algun altre gènere)
• Un fort desig de ser tractat com d'un altre gènere
• Una forta convicció que tenen sentiments i reaccions típiques d'un altre gènere

El diagnòstic de disforia de gènere en els adults s'enfoca a determinar si existeix una angoixa significativa o una deterioració evident de les àrees socials, laborals o altres àrees importants de funcionalitat. La disconformitat de gènere no és suficient per al diagnòstic.