Gelosia i possessió
Per què es produeixen?
La gelosia són emocions negatives (però no necessàriament malsanes) que s'originen davant la nostra percepció (subjectiva o objectiva) que el nostre estimat o cuidador para esment o interès cap a una altra persona que no som nosaltres. Això suposa una amenaça davant la possible pèrdua d'afecte o interès cap a nosaltres el que ens condueix a sentir-nos gelosos i possessius respecte a l'altre.
Quan es converteixen en un problema?
En primer lloc, cal distingir entre les gelosia que anomenarem racionals i les gelosia irracionals.
Els primers (la gelosia racional) es funden en el nostre clar desig de continuar amb la relació amb la persona estimada i la nostra preocupació perquè aquesta es trenca per una altra persona. Això ens porta a sentir-nos molestos o preocupats però no gaire pertorbats. És el que diríem el que els passa a les persones no geloses.
Els segons (la gelosia irracional) es orginan quan exigim de manera absolutista una atenció i interès exclusiu cap a nosaltres, i ens sentim horroritzats i desvalorats davant la possibilitat que mostri interès per uns altres o fins i tot deixar-nos. Això ens condueix a sentir-nos ansiosos, rabiosos o deprimits, a pensar obsessivament aquesta possibilitat, a ser suspicaç amb l'altre i a exigir proves de compromís i fidelitat: la possessió.
Les gelosia comencen a convertir-se en un problema quan passen a ser irracionals, perquè generen un intens malestar, fan perdre el control a la persona i condueixen moltes vegades que succeeixi allò que temen: la ruptura de la relació.
En quines persones és més freqüent?
És més susceptible que succeeixi en persones que tinguin una baixa autoestima o sentiment d'inferioritat i una forta necessitat d'aprovació i perfecció, la qual cosa li condueix a tenir fortes exigències cap a l'altre per a evitar sentire infravalorats: “haig de tenir la garantia que el teu amor és per sempre i exclusiu cap a mi o en cas contrari no valc res i no podré ser feliç”.
A més solen tenir diverses creences irracionals sobre l'amor:
- necessito el seu amor per a ser feliç
- les dones o els homes són infidels per naturalesa
- haig de tenir el control de la relació en tot moment, si em relaxo segur que s'anirà amb un altre/
- si et deixen és que no vals molt
- no es pot confiar en les persones acabaran enganyant-te o defraudant-te – necessito que aquesta relació vagi perfectament, en cas contrari hi ha una cosa defectuosa en mi
És possible deixar de ser una persona gelosa?
Clar que sí, encara que no és fàcil. Els éssers humans tenim una tendència tant innata com apresa de autogenerar creences irracionals però també tenim una habilitat per a poder canviar aquestes creences i deixar de ser gelosos irracionals. Però per a poder canviar-ho necessitem temps i molt esforç personal.
Com s'aprèn a dominar-los?
Des de la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC), s'usen tant tècniques cognitives, emotives com a conductuals.
Primer, la persona pot fer una llista dels desavantatges de la gelosia irracional i els avantatges de la gelosia racional per a augmentar la consciència i motivació per al canvi.
Entre les tècniques es troben:
- Establir un temps fix cada dia de 15 minuts on es fuerze a tenir pensaments gelosos tot sol, però fora d'aquest temps forçar-se a pensar en altres coses.
- Qüestionar-se de maneran científica els pensaments gelosos: Tinc proves que la meva parella s'ha anat amb un altre? És lògica la conclusió que he tret sobre la base d'aquests fets? La majoria de les hipòtesis o suposicions d'aquestes persones les converteixen en teories o fets verídics que acaben confirmant-ho en la realitat; és a dir, busquen dades que acabin confirmant el que estaven pensant i ignoren les dades que el desconfirman. Per tant, una bona manera de treballar consisteix en el fet que la persona es converteixi en un bon científic.
- Una altra tècnica que ajuda és la de parar el pensament. És a dir, cada vegada que un tingui un pensament gelós es repeteix tres vegades la paraula “stop, per a, basta”, s'imagini un senyal de stop o un semàfor vermell, i després pensi en una cosa relaxant com un record o lloc especial. Això que ho faci cada vegada que li vingui un pensament fins que no els tingui.
- Una pauta que se'ls dóna a les persones geloses és que no preguntin o interroguin a la parella. La prohibició serveix per a no deteriorar més la relació i no encadenar noves preguntes o noves dades que facin que la persona torni a dubtar.
- Acceptar-se incondicionalment amb els seus pensaments gelosos. Sabem que les persones geloses se senten menyspreables i es condemnen per tenir aquests pensaments, la qual cosa els condueix a major malestar i a tenir més pensaments gelosos o d'inseguretat amb la relació. Acceptar-se incondiciaonalmente significa que s'acceptin com a éssers humans fal·libles que poden tenir pensaments “dolents” però no per ells són condemnables.
- Usar frases racionals i repetir-les enèrgicament diverses vegades al dia com:
• “Vull a la meva parella, però pot continuar sent feliç si ella no em vol”
• “Que em deixin no significa que no tingui valor com a persona”
• “Que existeixi la possibilitat que sigui infidel, això no signfica probabilitat o certesa”
• “No totes les persones són iguals, pensar que tots els homes/dones són infidels és una generalització”
• “A les persones que volem moltes vegades no és comporten com esperàvem perquè són fal·libles, això no quitació que no puguem confiar mai”
• “Que la persona li agradi o assegui interès per un altre, això no significa que no estigui interessat en nosaltres. Rares vegades, les persones som exclusius”
"Regles conductuals de Taylor"
- no espíes ni fisgons
- no confronts ni entrampes
- quan penses que la teva parella està tenint una aventura, mantens al marge
Com poden ajudar la parella o familiars a la persona que els pateix?
Quan una persona sent gelosia té un problema psicològic i per tant necessita ajuda d'un psicòleg. És molt freqüent que les parelles o familiars intentin confrontar-ho i fer-li veure que els seus pensaments no són realistes, i els exposin una sèrie de dades o reaseguraciones que alleugen momentàniament a la pesona gelosa però que no solucionen res. És a dir, quan els proporcionem tota classe de dades el que fem és reforçar “la seva necessitat de tenir la garantia i exclusivitat” i per tant la pròxima vegada trigarà menys a exigir aquesta prova perquè li alleuja.
A més de dir-li que vagi al psicòleg, els familiars i parella poden intentar acceptar-lo incondicionalment amb la seva gelosia, sense jutjar-lo ni condemnar-lo. Intentant genuïnament ajudar-ho. Quan ho condemnen o jutgen, el que fan no és canviar-li, sinó encara li generen més gelosia pel fet que van perdent “la garantia o interès” i van tenint la sensació que van confirmant les seves creences d'abandó i d'inferioritat.
També, ajudar els familiars o parella a no sentir-se culpables. Ensenyar-los a veure que la gelosia de l'altre són degut als seus pensaments i problemes psicológiocos i no a les nostres accions o comportaments. Quan no sentim culpables pensant que potser nosaltres li hem provocat la gelosia, caiem al parany i reforcem la seva conducta.
Finalment, un dels consells que se'ls dóna als familiars o parella és que intentin extingir qualsevol resposta a preguntes geloses. És a dir, no contestar o ignorar la pregunta, informant que no li respondran. Això, pot fer irritar molt a l'altre al principi perquè senten “la necessitat de saber” però posteriorment aquesta urgència va disminuint fins que desapareix. És una manera de trencar el cercle viciós.
Existeix alguna similitud entre la gelosia en qüestió de parella i la gelosia, per exemple, d'un nen amb el seu germà petit?
De fet, el que canvia és el contingut del pensament però no el tipus de pensament. En aquest cas, la por és a la pèrdua de l'atenció o afecte de la mare i la recerca constant de la seva atenció per tenir la garantia del seu amor.
Existeixen tractaments psicològics per a la gelosia?
Clar que sí. Un dels tractaments més eficaços és que el que usa la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) i la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC).
En casos extrems de gelosia, com per exemple, els que es presenten en alguns casos de violència domèstica, es pot fer alguna cosa sobre aquest tema?
Sempre intentem intervenir en tots els casos. L'important és que en casos extrems necessitem un control més gran per evitar mals majors. És a dir, primer la intervenció se centra a generar una distància física entre tots dos per poder treballar millor, ja sigui ingressant en un centre o pactar una separació temporal.
Totes les persones podem canviar si tenim voluntat a fer-ho, ja que el canvi ve de canviar les nostres creences irracionals que tenim respecte a nosaltres mateixos, els altres o la vida. No es tracta d'un canvi fàcil, però amb l'ajuda d'un psicòleg adequat que li guiï i un esforç personal, un pot canviar.