Els símptomes psicosomàtics són atribuïts a l'estat de nerviosidad, i el tractament sol ser farmacològic amb analgèsics o miorelajantes. Aquest tractament mèdic, habitual i correcte, sol millorar els símptomes encara que com ja és sabut no incideixen en les causes que generen el símptoma. Altres casos de ‘somatizaciones’ són derivats als serveis de Psiquiatria. Algunes persones ho precisen però la major part de casos no sol presentar un perfil ‘psiquiàtric’, i el tractament també sol ser simptomàtic: ansiolítics i/o recaptadores de serotonina.

A part dels símptomes propis de l'ansietat que afecten el sistema muscular com l'ofec, la inestabilitat i el mareig, el dolor d'origen psicosomàtic sol manifestar-se en dolors d'esquena (cervicalgias i lumbàlgies), cefalees tensionals, dolors toràcics , abdominals o referits a parts del cos concretes. Altres símptomes funcionals que també poden ser deguts a un excés de tensió en el sistema muscular per causa emocional serien: fatiga, alteració de la coordinació, de l'equilibri, dificultats per a la deglució, nus en la gola, afonia, alteracions de la sensibilitat tàctil, etc

Utilitzem un model d'intervenció terapèutica mixta (cognitiva i postural) de curta durada i eficaç per al dolor psicosomàtic perquè és l'aplicació coordinada de dues tècniques reconegudes:

1. La Terapia Racional Emotiva Conductual (TREC) per mitjà de la qual la persona pot prendre consciència d'aquelles idees o creences irracionals que probablement estan causant el seu estat emocional alterat i pot també aprendre com canviar-les.
2. La Tècnica de Reeducació Postural (DFA), un senzill treball corporal que permet a la persona prendre consciència de la manera amb la qual aquestes emocions alterades ocupen lloc en el propi cos, dels patrons de tensió específics que ella mateixa adopta i de la possibilitat que té d'aprendre a fer el necessari perquè això no succeeixi.

Es un tractament breu perquè en la majoria dels casos, la combinació d'aquestes dues tècniques sol obtenir resultats ràpids. L'experiència d'una certa millora deu poder observar-se ja des de la primera sessió. Entre quatre i vuit sessions s'adquireix una estabilitat acceptable, susceptible de mantenir-se a mitjà i llarg termini amb alguna sessió de record.

Es un tractament eficaç porquelas històries clíniques de les persones que ja s'han beneficiat de la teràpia proven la remissió real del seu dolor i perquè l'objectiu del tractament no és fomentar la dependència al mateix sinó ensenyar a la persona a adquirir autonomia respecte al control de la seva simptomatologia disfuncional o dolorosa.

Reeducación postural/DFA

DFA són les sigles de “Duggan / French Approach”. És una tècnica creada per Annie Duggan i Janie French als Estats Units (1980), i dels qui hem rebem la certificació després de tres anys de formació a Barcelona (1992).

El DFA és una tècnica reconeguda d'estimulació i aprenentatge interoceptiu. La interocepción o propiocepció és el sistema per mitjà del qual l'individu percep la posició i el moviment dels diferents segments corporals.

El DFA comparteix elements comuns amb les tècniques precursores en la reeducació postural (Tècnica d'Alexander, i especialment Rolfing-moviment) i altres tècniques actuals, basades en un estudi de la dinàmica postural de l'individu en la seva lluita contra la gravetat. L'element comú a totes elles és el reconeixement de l'activació propioceptiva derivada de l'efecte de la gravetat terrestre en el propi sistema neuromuscular de l'individu.

Però incorpora dues característiques originals i que ho distingeix de les altres:

La primera ve donada pel tipus de moviment que les mans del practicant realitza entre els diferents segments corporals de la persona, que es troba còmodament estirada amb roba de carrer sobre una mullida llitera. El DFA utilitza un original moviment, ­sinusoidal i irregular, que és exercit amb una pressió variable, adequada a la resposta muscular, per a anar buscant els espais anatòmics que no es mouen i aconseguir que es moguin i es relaxin.

La segona característica i principal del DFA és l'interès per trobar el “patró específic de tensió muscular que caracteritza a cada persona” (‘fer-se càrrec de la forma’) i després mostrar l'alternativa postural més adequada.

La facilitat per a crear estats de relaxació profunda en els segments sobre els quals es treballa facilita el reconeixement dels patrons de tensió habituals per part de la persona. En cada sessió es busca la relació entre els tres elements de la tríade “cognició-emoció-comportament”, entenent en aquest cas el comportament com l'hàbit postural habitual. L'objectiu final és aconseguir l'autonomia de la persona.

El tractament de reeducació postural és supervisat per Montserrat Calvo, llicenciada en Psicologia Especialista en Clínica i practicant autoritzada en la tècnica de reeducació postural i del moviment (DFA).